template-browser-not-supported

Noticias

Investigadores definen nueves claves y metaclaves del avieyamientu y el cáncer

Los científicos, coordinaos por Carlos López-Otín y Guido Kroemer, de les universidaes d'Uviéu y París, conclúin que l'avieyamientu surdiría d'un compendiu de dolce procesos moleculares que de manera conxunta contribúin decisivamente al deterioru celular y funcional acomuñáu al pasu del tiempu | El investigadores introducieron el conceutu de metaclaves nel ámbitu biomédico y definieron cuatro determinantes comunes al avieyamientu y al cáncer. Estos dos procesos considérense frecuentemente como antagónicos, pero l'estudiu demuestra que tienen dellos mecanismos equivalentes | Dambos autores destaquen que la definición de les nueves claves y metaclaves va dexar diseñar estratexes d'intervención específiques, de manera que pueda ameyorase la calidá de les nueses vides y, eventualmente, estender la llonxevidá | Los trabayos fueron publicaos nes revistes estadounidenses ‘Cell' y ‘Cell Metabolism', de máximu impactu nel mundu científicu

Dos estudios empobinaos por Carlos López-Otín y Guido Kroemer, de les universidaes d'Uviéu y París, definieron trés nueves característiques moleculares y celulares que contribúin causalmente al avieyamientu humanu. Amás, nun trabayu paralelu, dambos investigadores introducieron el conceutu de metaclaves nel ámbitu biomédico y definieron cuatro determinantes comunes al avieyamientu y al cáncer. Estos dos procesos son llargamente consideraos como antagónicos, pero l'artículu demuestra que tienen dellos mecanismos equivalentes. 
 
Nun estudiu publicáu ayeri na revista americana Cell, una de les más importantes del mundu científicu, un grupu d'investigadores coordináu polos Dres. Carlos López-Otín y Guido Kroemer y qu'inclúi a los Dres. Manuel Serrano (IRB, Barcelona), María Blasco (CNIO, Madrid) y Atiesta Partridge (Institutu Max Planck, Colonia) conclúin que l'avieyamientu surdiría d'un compendiu de dolce procesos moleculares que de manera conxunta contribúin decisivamente al deterioru celular y funcional acomuñáu al pasu del tiempu. 
 
Va una década, estos mesmu investigadores definieron per primer vegada les denominaes claves del avieyamientu publicaes nun artículu tituláu The hallmarks of aging (Cell, 2013), que llueu adquirió una estraordinaria relevancia siendo referenciáu per miles d'investigadores hasta convertise nel trabayu más citáu en tola hestoria d'esti campu científico. Nesti primer estudiu, el autores presentaron una visión integradora de les numberoses alteraciones subxacentes al desenvolvimientu del avieyamientu arrexuntándoles en redol a nueve factores comunes clasificaos en trés categoríes: primarios, antagonistes ya integradores. Los factores primarios son los desencadenantes del procesu ya inclúin la inestabilidá xenómica, l'acurtiamientu de los telómeros, les alteraciones epigenéticas y la perda de la proteostasis. Los factores antagonistes referir a les respuestes del organismu dirixíes a apangar el dañu producíu polos factores primarios. En principiu, estes respuestes son beneficioses, pero si se exacerban o cronifican, tal como asocede na edá tardida, tórnense perxudiciales pal organismu. Esta categoría inclúi la desregulación de los sensores nutricionales, la senescencia celular y la disfunción mitocondrial. Finalmente, los factores integradores son los principales responsables del fenotipu senescente ya inclúin l'escosamientu de les reserves de célules proxenitores y les alteraciones nos mecanismos de comunicación intercelular. 
 
Agora, diez años dempués d'esta contribución pionera, los continuos y fascinantes meyores nel estudiu del avieyamientu llevaron a esti grupu de científicos a incorporar trés nueves claves qu'algamaron la importancia causal suficiente pa poder ser consideraes como esenciales nel desenvolvimientu d'esti complexu procesu biolóxicu: les alteraciones na autofagia (eficiente procesu de recicláu celular y molecular), la inflamación crónica (de baxa intensidá, pero de notables consecuencies pal organismu) y la disbiosis (la perda del diálogu fayadizu ente'l xenoma humanu y el de tolos microorganismos que nos cohabitan). 
 
Cuatro determinantes comunes d'avieyamientu y cáncer
 
N'estrecha relación con esti artículu, la prestixosa revista Cell Metabolism publicó ayeri tamién otru trabayu de los Dres. López-Otín y Kroemer nel que s'introduz el conceutu de metaclaves nel ámbitu biomédico y defínense cuatro determinantes comunes al avieyamientu y al cáncer. Estos procesos son aparentemente antagónicos, pos l'avieyamientu representa una perda siguida de la eficiencia biolóxica, mientres el cáncer supon una ganancia aberrante de célules que se converten n'entidaes egoístes y agresives hasta comprometer la vida del organismu. Sicasí, la disección detallada de les bases biolóxiques de dambos procesos llevó a Carlos López-Otín y Guido Kroemer a proponer la esistencia de cuatro mecanismos comunes al avieyamientu y al cáncer: la inestabilidá xenómica, les alteraciones epigenéticas, la inflamación crónica y la disbiosis. El trabayu, nel que tamién participaron Lorenzo Galluzzi (Weill Cornell Medical Center, Nueva York), David Roiz (Universidá d'Uviéu) y Federico Pietrocola (Institutu Karolinska, Estocolmo) define amás d'estes metaclaves una serie de claves antagonistes y ambivalentes nel avieyamientu y el cáncer. 
 
El autores conclúin que la comprensión detallada de los mecanismos implicaos en toes estes nueves claves y metaclaves del avieyamientu y el cáncer va dexar diseñar futures estratexes d'intervención sobro caúna d'elles, de manera que pueda ameyorase la calidá de les nueses vides y, eventualmente, estender la llonxevidá.  
 
Referencias:
Hallmarks of Aging: an expanding universe. Carlos López-Otín, Maria A. Blasco, Linda Partridge, Manuel Serrano, Guido Kroemer. Cell (2023) January 03, 2023 DOI:https://doi.org/10.1016/j.cell.2022.11.001
Meta-hallmarks of aging and cancer. Carlos López-Otín, Federico Pietrocola, David Roiz-Valle, Lorenzo Galluzz, Guido Kroemer. Cell Metabolism (2023) DOI:https://doi.org/10.1016/j.cmet.2022.11.001
 
El trabayu del Dr. López-Otín na Universidá d'Uviéu tuvo financiáu fundamentalmente pola Unión Europea (deAGE Advanced Grant), el Ministeriu de Ciencia ya Innovación y el Gobiernu del Principáu d'Asturies.